Abril i Maig han estat l’inici de la primavera. Per fi el
sol escalfa una mica i podem sortir, gaudir, rebre el sol i sortir a ballar.
És precisament això el que hem fet aquesta primavera : Dansar, dansar a l’aire lliure i deixar anar l’alegria que portem dintre.
El passat 29 d’abril es va celebrar el Dia Internacional de la Dansa.
Gràcies a la nostra col·laboració amb Artemisa Barcelona, una vegada més vàrem estar presentant el nostre muntatge estrella: ”DIM – HOPE, Dansateràpia i Musicoteràpia per la Inclusió Social”.
Per entendre una mica per què decidim ballar per curar , us volem explicar una mica els beneficis de la dansa per la salut mental.
“Totes les formes d’art són necessàries i són un instrument per la transformació social”. Són les paraules d’Enrica Tifatino, directora de la fundació ArtemisaBCN, un centre que promou la dansa i la música amb finalitat terapèutica.
Això és, literalment, art per curar.
Com la dansa, la música i l’expressió plàstica tenen un efecte sanador. Sanen perquè s’acomoden les emocions, que en ocasions es desordenen. Quan estem sols, tristos, deprimits, inclús sense saber perquè, podem aferrar-nos a la música, a la dansa, a la pintura, per trobar la pau i la tranquil·litat.
Com menciona Enrica en aquesta entrevista, que li va fer el diari Independent: estem acostumats a veure l’art des de la posició de l’espectador, però també podem ser creadors, en cert sentit, tots som artistes. Ser artista, o el que és el mateix, ser capaç de crear amb l’art, ens revalora, ens posa en una posició de valor per el món, de poder fer i saber fer quelcom. Quan es tracta de persones amb limitacions en les seves capacitats, aquest valor es multiplica. Passar de valdre molt poc davant els ulls d’algunes persones ( i a vegades davant els teus propis), a valdre moltíssim ….. tant que gent es para a mirar-te dansar a la plaça.
Tanmateix, la dansa com teràpia va molt més enllà d’exposar-se ballant. Hi ha tot un procés, el que sorgeix com a idea al cap de cadascú, necessita dialogar i convertir-se en realitat. Cadascú apunta, quan no amb paraules, amb moviments, amb gestos, amb actitud. Així, a més de posar-se a valdre molt, la dansa et fa partícip, et té en compte per la construcció d’una peça col·lectiva.
Dansar implica també coordinar idees, moviments, recordar, improvisar quan sigui necessari. Tots els fantasmes de l’angoixa i l’ansietat, que poden estar atacant el cap d’algú, surten de la ment quan li obres un espai a la dansa. Dansar es converteix en un guardià que t’ajuda a mantenir la ment en calma i els dimonis per fora. Dansar espanta tot el que és dolent.
Llavors, no dansem per dansar, no dansem només perquè és divertit (que també), sinó, sobretot, perquè és la nostra teràpia per el benestar. Perquè dansar, ( i fer música i fer esport i moltes altres coses) ens ajuda a sanar.
Així, que la propera vagada que ens vegis dansant,
¡¡¡ Suma-t’hi i sana amb nosaltres!!!
